Aquesta Plataforma vol donar suport a l'establiment del Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona i acostar-lo als veïns de la ciutat. Sumeu-vos i participeu!

18 de març 2010

La ciutat del còmic

Dins el cicle de converses, organitzat per Omnium cultural a Badalona, el dia 19 de maig hi haurà l'acte titulat "La ciutat del còmic". Hi assistiran com a convidats Carles Santamaria, director de FICOMIC i Miquel Rof, autor de còmics i il·lustrador.

L'acte es farà a la seu d'Omnium, del carrer de la Costa 13 de Badalona, a les 19:30h. L'entrada és lliure.

Reflexions de l'Enric Rios

A continuació exposem les reflexions que ens ha fet arribar l'arquitecte i amant dels còmics, Enric Rios:

M’he llegit la vostra carta d’intencions i m’he mirat l’enllaç que m’has passat. La meva deducció és que teniu molta voluntat, voleu fer iniciatives però encara esteu començant. Jo sóc bastant d’acció, a la meva manera, o sigui que en comptes de dir-te que em tens/teniu per tot el que necessiteu (que això ja es dona per suposat) i esperar a rebre un nou missatge, et donaré idees i apunts de coses que es poden fer. Si us semblen bé, perfecte. Si no, no passa res. :P

Primer... Primer demano disculpes si alguna cosa no s’entén. La veritat és que és un tema que com arquitecte, badaloní i aficionat al comic (o una mica més) em toca molt de prop i tinc moltes idees al cap. El problema de tenir moltes idees al cap és que a vegades és vol dir tot de cop i això no pot ser.

Segon, un cop dit això, passo a fer el meu anàlisis de la situació. El museu del cómic serà l’equipament que col·locarà a la ciutat de Badalona en el mapa d’Europa. Com hi ha molta gent que no és conscient de la importància del museu, és veritat que s’ha de fer alguna cosa que demostri que és important. Però el camí a seguir, segons el meu parer, és el de buscar la pressió social. Tots aquells polítics o gent important que no creuen en el projecte, l’acceptaran i el potenciaran en el moment que es donin compte que és un projecte important pel poble. Com fer que el poble ho demostri?

La qüestió és anar a buscar els “targets” del museu i fer que participin de l’experiència.

Primer, és obvi que tots els col·legis i instituts visitaran el museu. Dintre de vint anys no hi haurà cap badaloní o fins i tot, barceloní, que no l’hagi visitat. Això és important a l’hora de definir el museu per què les exposicions aptes per tots els públics no són iguals que les exposicions dedicades a persones enteses en art, per exemple. Col·loco aquest “target” primer per què ara mateix és el més ampli i accessible. Abans de que existeixi un museu, es pot començar a concienciar alumnat i professorat amb activitats. L’activitat que millor funciona en aquests casos és el concurs. Encara que sigui un concurs de dibuix, tota la gent que hi participi i, per extensió, tota la gent que conegui a la gent que hi participa, agafa consciència immediata del tema. Si després es remata amb una exposició al refugi amb una selecció d’originals dels participats, tens tots els col·legis visitant un estri que serveix per què els menors vulguin visitar el museu. Sobre el tema premi... Els concursos per infants són ideals perquè participen encara que el premi no sigui pràcticament res. O sigui que l’efectivitat resideix més en com s’organitzi i es vengui la idea que no pas en el premi. (A més, quan s’explica el concurs-projecte als col·legis es pot fer un primer contacte amb el professorat que serà molt important pel futur).

El segon target seria el de la gent que estudia disseny o belles arts i l’interessa el tema. És fàcil aconseguir el suport de les Universitats de Belles Arts i graus formatius de Disseny i, alhora, cridar l’atenció de la gent “important” de Badalona si s’aconsegueix crear un aconteixement anual com, per exemple, un cicle de conferències sobre el món del comic al teatre Zorrilla. Si se li dona cert renom i publicitat, pot tenir una cerimònia d’apertura on aniria a parar tota la gent a la que se li ha de fer entendre la importància d’això. I és més fàcil encara aconseguir l’interès de les Universitats si els conferenciants – no tots – formen part del professorat. Això dona prestigi i, a més, fa una de les funcions que el museu ha d’oferir en el futur. Si el museu vol ser el millor del món, no basta amb tenir les millors exposicions. Ha de ser un museu actiu que difongui tots els seus coneixements. Com no existeix una universitat sobre el tema, el museu ha de ser aquesta universitat. Ha de saber cercar, emmagatzemar i exposar tota la informació.

Aquesta opció és més complicada de fer que l’anterior i arriba a menys gent, però a la llarga és la més beneficiosa. Jo crec que l’Ajuntament ha de ser conscient que si es fa un projecte de museu, es fa per què triomfi. Si no, que se n’oblidin i es construeix en una altra ciutat. Ara mateix, Badalona necessita mostrar que el comic és una cosa molt important, i per demostrar-ho s’ha de fer coses d’aquestes... Sobretot la cerimònia de “politiqueo y medallitas”.

Una altra cosa és que quant més lluny s’arribi millor. El museu no pot ser una cosa local si no que s’ha d’obrir a tota Espanya i Europa. Quant més internacional sigui aquesta iniciativa, més costosa serà, però millors resultats donarà.

Amb aquests dos targets ja hem cobert quasi tota la població, jajaja. O sigui que anem a altres propostes més breus.

- Molts cops s’ha potenciat la ciutat amb campanyes de “Viu Badalona”. Si es continuen fent, és imprescindible adherir-se. Recordo molts estius que han posat paradetes al Carrer del Mar amb mapes i postals de la ciutat. No costa res, o poc, incloure informació sobre el museu.
- Segons la normativa actual, l’Ajuntament està obligat a definir els sistemes de participació ciutadana. El projecte del museu no depèn únicament de l’Ajuntament i les parts implicades, depèn de tothom. És important que l’Ajuntament defineixi aquests sistemes de participació, per què faran una mica la feina del que estem parlant.
- Sé que estan montant una exposició pel Saló sobre el Museu del Comic. Si la fan bé, es podria buscar algun lloc on aquesta exposició estigui de manera permanent o itinerant. S’ha de reciclar!!! A més, l’ajuntament té molts llocs on poder oferir-la, o sigui que és qüestió de que es busquin una mica la vida i no donin llargues. :P
- Evidentment, no em d’oblidar els sistemes tradicionals de publicitar les coses: flyers, radio i televisió. Com a Badalona en tenim una radio i una televisió pròpies, la publicitat del museu suposo que surt gratis... Però es pot anar més enllà i demanar a aquests mitjans que potenciïn els programes sobre comics.
- Anava a incloure que el Museu ha de tenir pàgina de Facebook, però acabo de rebre un altre mail teu i veig que ja la té!!! Les xarxes socials són bàsiques ara mateix.

Enric Rios

13 de març 2010

Tenim grup al Facebook!

Els que estigueu dins Facebook us hi podeu adherir.


Declaració d'intencions de la Plataforma:


-Aquesta Plataforma preten aglutinar a totes les persones i entitats que creuen amb el Museu del Còmic i la Il·lustració com una oportunitat per dinamitzar el teixit social, cultural i econòmic de Badalona.

-Ens comprometem a defensar, difondre i explicar davant la societat i les institucions badalonines, en què consisteix aquesta oportunitat. Quina és la realitat del sector del còmic i la il·lustració al nostre pais, a l’estat i al món. Quin paper ha de jugar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya.

-Ser l’enllaç entre el projecte museístic i el teixit social i cultural de Badalona. Actuar de sensibilitzador vers la realitat del còmic i la Il·lustració.

-Difondre i alertar respecte els avanços o retards en el procés que convertirà el Museu del Còmic i la Il·lustració i el seu entorn, en una realitat.

-Col·laborar amb les institucions i associacions que intervenen en la formació del Museu, per facilitar la seva comprensió de la realitat badalonina.

11 de març 2010

La CACI

Aquí la teniu! La CACI l'edifici que ha de ser la seu del futur Museu del Còmic i la il·lustració de Catalunya.