Aquesta Plataforma vol donar suport a l'establiment del Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona i acostar-lo als veïns de la ciutat. Sumeu-vos i participeu!

27 de gen. 2011

"No perdre el tren"


Tinc la sensació que a Badalona hem deixat passar ja molts trens. Per deixadesa i per manca d'idees, o perquè les arques de la cultura sempre estan buides. Un tren passarà per Badalona d'aquí uns anys: el Museu del Còmic i la Il·lustració, el MUCI, i estem obligats a pujar-hi.

Foto: “Total Wars”, de Toni Benages, que properament editarà “Scifiworld Comics”.

Pensava en tot això aquest dimarts, durant la presentació del proper Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Allà hi era, entre d'altres, Rubén Pellejero, dibuixant, darrer Gran Premi del saló i badaloní. I no és que el dibuixant de “En Carne Viva” (Astiberri, 2010) no sigui profeta a la seva terra, tot el contrari: és potser el més respectat de tots els dibuixants en actiu que fan vida a Badalona. Vull dir que allà hi era Pellejero, amb tota normalitat, de manera natural. I a ningú l'importava que fos de Badalona.

Quan es va anunciar que Badalona acolliria el MUCI, els afeccionats i professionals de la ciutat vam mobilitzar-nos. Les xarxes socials treien fum, les agendes de telèfons s'omplien, ens felicitàvem en xerrades, taules rodones i actes polítics. Ens omplíem la boca parlant d'una Badalona capital del còmic, al igual que ja ho és del curtmetratge, de la màgia i dels tornemis (notis el sarcasme). Però, amb el pas dels mesos, em sembla que tots plegats estem fent més badalonisme que no pas res pel còmic. Hem d'evitar convertir Badalona en un bolet aparegut de manera oportunista, i hem de començar a posar el còmic a l'agenda de la ciutat, mica en mica. Si no, estarem començant la casa per la teulada, estarem forçant les coses, no ho estarem fent de manera natural.

Parlo de deixadesa, i penso: qui s'ha assabentat que Badalona esta acollint les preestrenes de bona part de les pel·lícules basades en còmics? Només un grapat d'afeccionats i professionals. On s'ha publicitat? Ho hem explotat? No ens sabem vendre? I què hi ha de les jornades Badacòmic, una iniciativa que porta ja un parell d'anys en marxa i que corre el risc de caure en l'ostracisme, tot i l'entusiasme dels seus promotors. No ho podem promocionar més enllà de les nostres fronteres? És, potser, un més dels esdeveniments fets a Badalona i per a Badalona? No em crec que no hi hagi algú (a l'Ajuntament) que conegui algú (de FICOMIC) que pugui trucar a la porta d'algú (de la Generalitat), i així potser algun dia acabar sortint a l'agenda del Club Super 3, per exemple. Hi apostem o només ho fem de cara a la galeria?

Parlava de manca d'idees, i no puc evitar pensar amb una altra capital, la de la cultura, amb la qual hem perdut l'oportunitat de situar-nos en el mapa del còmic. Perquè, sí, hem de reconèixer el merit de portar a la ciutat l'exposició “Puta Guerra!”,de Jacques Tardi, però es podia haver fet molt més. Algú ha trucat a la porta dels professionals de la ciutat? Algú els ha demanat consell? Aquesta setmana s'ha presentat a Barcelona “Barcelona TM” (Norma Editorial, 2010), un recull d'històries curtes sobre la ciutat signades per diferents artistes. I perquè no un “Badalona TM”, amb Pellejero, Rebollo, Ramis, Rof, Benages i molts altres? Però no un fulletó publicitari de la ciutat, sinó un còmic de veritat. Em costa que a la taula d'algú hi ha una proposta així fa temps. Potser és la taula equivocada.

El treball que ens queda per fer no es porta bé amb la deixadesa i la manca d'idees, però pot veure-se-les amb la manca de pressupost. No demanaré des d'aquí fer un gran festival a l'estil del saló del còmic, perquè entenc que en època de crisi seria mal entès, com ho van ser alguns malbarataments perpetrats en nom de la capitalitat cultural. Però pas a pas, amb professionalitat, i amb modèstia, hem de treballar-hi. Perquè ara és el moment; ara que llegir (i fer) còmics està ben vist, ara que la vinyeta és un art tan normalitzat con la novel·la, ara que el còmic no són només superhomes amb vestits llampants, ara que hi ha un còmic per a cada lector.

I tot això suposant que al nou govern de la Generalitat li caigui en gràcia el projecte del MUCI, i que les retallades pressupostaries de Madrid no facin que aquest tren acabi arribant, però a una via morta.

David González, director de “This is not another freaky TV show

Article publicat previament al diari "linia badalona"

25 de gen. 2011

La plaça Enric Sió més a prop

Sembla que la iniciativa de la Plataforma de que la plaça d'entrada al MUCI (o com es digui finalment el Museu del Còmic i la Il·lusració de Catalunya) porti el nom del dibuixant Badaloní, Enrc Sió i Guardiola, va per molt bon camí.
Les parts civils i polítiques implicades hi estan totes d'acord i sembla que tant sols falta que la comissió del nomenclator municipal (els que posen els noms als carrers i places) es reuneixi per donar l'Ok definitu. Seguirem informant.